Arxiu del blog

dimarts, 29 d’agost de 2017

Opus 2

Només anunciar-vos que començo la construcció de l'orgue de 5 registres.

Podreu seguir-ho a:

https://unorganoencasa.blogspot.com

Visita d'en Pau

En una sessió molt interessant, en Pau Valls (Orgue Celrà) em va visitar per conèixer de primera mà l'orgue. Des d'aqui el meu agraïment a aquest nou amic. Molt amablement va voler gravar el so del giny i crec que, considerant que no sé tocar un piano, va quedar prou bé.

Us copio els seus comentaris i podreu escoltar com sona l'orgue.

Dades extretes de:
https://orguedepvc.blogspot.com.es/2017/08/lorgue-den-miquel-santacreu.html

Aprofito per esmentar que en Pau també està embolicat en la construcció d'un orgue especial i recomano passar per seu blog.

L'Orgue d'en Miquel Santacreu.

En Miquel Santacreu m'avisa que ha acabat el seu petit orgue i ja està llest per a l'inspecció. El propòsit d'en Miquel era probar noves solucions i nous materials. Així veureu regletes de connexions eléctriques, rais de bicicleta (en la penúltima versió), remblons, etc... L'orgue es construí a les golfes de casa. Com que son sota teulada, el calor a l'estiu es insuportable al migdia. L'afinació del instrument queda molt compromesa amb aquests canvis de temperatura.


L'apariència és d'una joguina vintage, amb colors pastel i grana. El moble és alt, coronat pels tubs de PVC pintats en color plata.


Sobre el faristol un únic element decoratiu: Un pentagrama de fantasia pirogravat a la fusta.


En Miquel ens ensenya com es fet per dintre.


Una tireta de cuiro serveix d'enllaç entre les tecles i les varilles de transmisió. Les tecles i les válvules son sobre el seu aire, els tubs no.


Un sistema curiós per donar el color negre a les tecles. Cremant-les!


Les regletes de connexions eléctriques serveixen per unir les varilles que han hagut de ser modificades en la seva llargaria.


 Aquí hi ha tota una feina d'insonorització amb peces de felpa.


El silenciador està fet igual que els tubs d'escapament de les motos. En Miquel Santacreu també restaura motocicletes antigues. L'aire passa entre dos cilindres concentrics per una malla de forats. Aquesta expansió del aire trenca la ona sonora i redueix el soroll.


Les molles son autoconstruïdes. Una plantilla amb uns pivots clavats sobre una fusta asseguren que totes les molles tinguin el mateix aspecte.


Els caps d'uns remblons serviran d'eix i topall a les tecles.

Dins la caixa del motor hi ha un segon silenciador. Malgrat tot, el soroll del motor arriba a l'exterior.



Ara només cal esperar que l'Opus 2 d'en Miquel Santacreu comenci a agafar forma.

dijous, 22 de juny de 2017

Pintat !!!

Bé, tot arriba a la seva fi. Avui és un d'aquells dies. Finalment he aconseguit donar-li un "bon aspecte". Això sí, amb les limitacions dels materials emprats i la meva tècnica. Només restarà fer una afinació final ja que amb la calor i on tinc el taller- unes golfes- no hi ha forma. Si fa fresca sona més o menys bé, si fa calor salten els harmònics...Algú té una catedral? M'han dit que la temperatura no varia gaire!

Com no podia ser d'una altra forma, unes imatges per il·lustrar el procés:









Quan estigui afinat penjaré un altre video !!!

Ha estat una experiència impressionant i he pogut aprendre un munt de coses. A la tardor ja em veig amb forces per començar-ne un de debò i seguint uns plànols.

dilluns, 17 d’abril de 2017

Molts canvis i...

Podríem començar pel final però això no queda bé per ganes que tingui d'explicar-ho. Així que seguirem per ordre:



Un dels problemes de no regular la pressió d'aire és que se n'ha d'alliberar de forma constant. Un petit tub al costat del d'entrada fa sortir una mica d'aire.


L'orgue muntat amb visió de tot l'interior. 


Provant la tapa frontal
I em va venir una idea per millorar la mecànica de les vàlvules...



















La cosa millora moltíssim. Només que és més difícil de muntar. Al final només he canviat les que em donaven problemes.


Un altre problema solucionat: un cargol assegura el peu amb la resta del tub i no es mou l'ànima. Només ho he fet en alguns tubs.


Em decideixo a posar una paret al final amb doble intenció: subjectar els tubs i dirigir el so cap endavant.



La 1a. renglera acabada


Tots els tubs a lloc! I si els deixem més macos??









Val la pena!!!



Amb la tapa posada i el faristol comença a semblar un instrument de debò!


Miraré d'insonoritzar més el motor. Mira que en fa de soroll!!


I com marca la tradició orguenera, la signatura al secret.





Li poso la marca en mode provisional i pinto una de les peces en vermell carrossa.



Ara queden coses menors. Hi ha dos tubs que no acaben d'anar fins (el 22 i el 24) i hauria de repassar l'alçada del teclat, que no està del tot bé.
Una pintadeta i ja estarà. Bé, no del tot. Faltarà posar una còpia de tot el que he escrit en aquest blog per a la posteritat .